Acupuntura

Acupuntura


L’acupuntura (de el llatí acus, ‘agulla’, i punctura, ‘punxar’) és una pràctica sorgida de la medicina tradicional xinesa (MTC) basada en la creença no demostrada que hi ha unes línies d’energia trucades meridians que creuen el cos, i que inserir agulles en llocs específics al llarg d’aquests meridians serveix per tractar enfermetats

Està catalogada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) dins de la medicina tradicional i complementaria i com a tal part de la medicina alternativa. Múltiples sectors acadèmics i científics consideren que l’acupuntura és una pseudociencia ja que la teoria i la pràctica d’aquesta no es basen en el coneixement científic.

Hi ha diverses formes de practicar la acupuntura i les tècniques varien segons el país. El mètode basat en la medicina tradicional xinesa és probablement el més usat als Estats Units i Europa. L’acupuntura s’usa principalment en l’alleujament de dolor , generalment en combinació amb altres tratamientos tot i que hi ha poca evidència de la seva eficàcia, els seus practicants la recomanen també per al tractament de moltes malalties i dolències.

El 2010 “l’acupuntura i la moxibustió de la medicina tradicional xinesa” van ser inscrites en la llista representativa de el patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco després de la seva nominació pel govern chines.

L’OMS en les seves directrius de capacitació bàsica i seguretat en l’acupuntura argumenta que molts elements de la medicina tradicional són beneficiosos i fa especial èmfasi en la necessitat de donar suport a la investigació sobre l’acupuntura i la seva aplicació i regulació adecuada. Així mateix l’OMS ha publicat una llarga llista d’efectes adversos de l’acupuntura, reportats a la Xina, que inclouen sagnat, hematomes i infecciones.